Can Carner, datada del S.XIII és un bé catalogat, en finca rústica, i comprèn un ús d’habitatge, agrícola i ramader. Es tracta d’un conjunt edificatori format per la casa pairal, casa dels masovers i cossos annexes, anomenat en totalitat com a Masia de Can Carner.
L’ordenació de les edificacions és al voltant del pati central de l’antiga era, on la masia i la casa dels masovers estan unides per un cobert a sota el qual hi ha un pas, per on s’accedeix al pati posterior.
La casa principal és de planta quadrada, de planta baixa i dues plantes amb coberta de quatre vents de suau pendent i ràfecs d’escassa sortida. Té un cos adossat a llevant de dues plantes.
A l’interior de la planta baixa, despatx, dormitori, menjador i cuina. A la planta primera gran sala central amb quatre dormitoris. La segona casa era la casa dels masovers, de grans dimensions de planta baixa, pis, amb coberta a dos vessants i carener perpendicular a façana, d’ornamentació més senzilla, i més antiga.
Existeixen també cossos annexos d’una sola planta com a coberts i magatzems, i antics estables de vaques i cavalls.
Can Carner, datada del S.XIII és un bé catalogat, en finca rústica, i comprèn un ús d’habitatge, agrícola i ramader.
Restauració del patrimoni tradicional català
L’objectiu de la XXXVIIIa edició de les jornades Internacionals sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, va ser l’anàlisi en profunditat de la complexitat que porta la intervenció d’un patrimoni amb un caràcter tan destacat pel seu component identificador com és el patrimoni tradicional.
Aquest patrimoni és una important referència de qualsevol societat. Tot i parlar d’arquitectura, aquest concepte comprèn també altres àmbits de coneixement atès que la construcció admet una interpretació cultural en diverses dimensions: productiva, social, gestió del territori… tantes com la pròpia complexitat de cada grup humà.
L’arquitectura Tradicional catalana té molta importància com a caracteritzadora del territori, donat que el passat és una suma d’objectes múltiples.
Però la Masia, des d’una perspectiva antropològica, no és només l’edifici, sinó el conjunt d’un patrimoni immaterial: Nom de la Masia, evolució històrica… Pel que es tracta d’un patrimoni transmès de generació en generació, com a testimoni d’una forma de vida.
El passat sempre s’ha anat reformulant; el que avui en dia considerem com a passat, és la nostra mirada d’avui, i d’aquí sorgeix la reinvenció. Cada Masia ha estat la resposta a un moment històric, amb canvi d’usos, concepció, innovacions tècniques que conceben la vida domèstica de formes distintes.
El projecte de Cooperativa d’habitatge de Can Carner cerca reinventar l’ús del nostre patrimoni tradicional, de manera que amb tot el respecte cap al passat, pugui evolucionar cap a un nou model de convivència.
Una mica d’història
(segons Fitxa del catàleg d’edificació)
Al segle XIII la masia s’anomenava can Carner del Pla. Guillem de Carner, sacerdot de Castellar va viure a la masia el 1274. Per altra part, Jaume Carner fou batlle de Castellar el 1493 i Jaume Descarner, probablement
el seu fill, ho fou també el 1530.
En acabar la Guerra Civil, més concretament l’any 1939, la família de Rosa Blancafort arriba de Tona a Castellar del Vallès; en aquell moment la Rosa té 13 anys. La família es dedicava a la pagesia i des de Tona van arribar directament a can Carner amb vaques, garrins, truges, una euga per a llaurar. La família va viure a la masoveria, construïda el 1842, que es troba just al costat de la casa de pagès, la casa gran com ells l’anomenaven. A la masia hi vivien els amos i ells mateixos portaven la masia amb una minyona.
La família Blancafort venien llet a la mateixa masoveria, bàsicament als treballadors del Molí d’en Busquets que passaven per davant la masia per anar a treballar a la fàbrica. Els masovers eren parcers d’algunes de les terres dels senyors però els propietaris de la masia, la família Armengol vivia del conreu de les terres properes a la casa i també de la vinya, les oliveres… La masia també tenia un hort i un espai amb arbres fruiters.
La família Blancafort va estar 17 anys a la masoveria de can Carner, fins al 1956, any en què abandonen la casa i s’instal·len al nucli urbà.
En l’actualitat encara podem veure una porta que uneix la masoveria i la casa de pagès; aquesta porta conduïa a les quadres dels cavalls i a una petita bodega on es guardaven les bótes del vi. Els masovers van
obrir un pas per emmagatzemar el gra dels animals; d’aquí es passava a les quadres de les vaques. Al costat de les quadres de les vaques es trobava la cort dels porcs. A tocar de la masia hi havia la pallissa on es guardava la palla que es recollia al camp per donar aliment als animals.
Fins al desembre de 2002 encara es podia veure un rec d’un metre d’amplada, aproximadament, de 50 cm de fondo fet amb obra i pedra, que de can Carner seguint el límit de propietat amb ca n’Oliver passava per la part alta d’un camp alimentant una bassa grossa. Antigament, hi havia una altra bassa davant la masia de can Carner, on se celebrava el concurs de pesca de Festa Major.
